Embolic per la publicació de la tesi doctoral de Pedro Sánchez

Enric I. Canela

Existeix una gran confusió sobre la publicitat de les tesis doctorals i el tema ha passat a debat públic per culpa de la tesi doctoral de Pedro Sánchez Pérez-Castejón. Bé estaria si no fos perquè molts indocumentats pontifiquen i a sobre calumnien i embruten encara més la política.

Ahir vaig escriure La tesi doctoral de Pedro Sánchez, però davant del que s’està dient m’ha semblat oportú fe algun comentari.

El Mundo vol fer un aclariment i en una sèrie de preguntes – resposta escriu:

Pregunta ¿No està, llavors, en Teseu, com va assegurar Sánchez al Congrés?
Resposta A la base de dades Teseu del Ministeri d’Educació només figura la seva fitxa informativa, amb els noms dels membres del tribunal, de la directora i un petit resum del seu contingut. Sánchez no té el deure legal de penjar-la sencera perquè li empara el Reial Decret 1393/2007, que no obliga a publicar les tesis completes digitalitzades i és la norma per la qual es regia el seu programa de doctorat. No és fins el Reial Decret 99/2011 quan s’estableix un «arxiu en format electrònic obert en un repositori institucional».

Errada: A Pedro Sánchez no li empara el RD 1393/2007 perquè el RD 99/2011 diu en la seva Disposició transitòria primera. Doctorands conforme a anteriors ordenacions.
1. Als doctorands que en la data d’entrada en vigor d’aquest Reial decret haguessin iniciat estudis de doctorat conforme a anteriors ordenacions, els serà d’aplicació les disposicions reguladores del doctorat i de l’expedició del títol de Doctor per les que haguessin iniciat aquests estudis. En tot cas, el règim relatiu a tribunal, defensa i avaluació de la tesi doctoral previst pel present Reial decret és aplicable als estudiants a partir d’un any de la seva entrada en vigor.

Assenyalo en groc que la publicació de la tesi doctoral està dins l’article relatiu a tribunal, defensa i avaluació de la tesi doctoral (art. 14), que en els apartats 5 i 6 preveu:

5. Una vegada aprovada la tesi doctoral, la universitat s’ha d’ocupar del seu arxivament en format electrònic obert en un repositori institucional i ha de remetre, en format electrònic, un exemplar d’aquesta tesi, així com tota la informació complementària que sigui necessària al Ministeri d’Educació als efectes oportuns.

6. En circumstàncies excepcionals determinades per la comissió acadèmica del programa, com poden ser, entre d’altres, la participació d’empreses en el programa o escola, l’existència de convenis de confidencialitat amb empreses o la possibilitat de generació de patents que recaiguin sobre el contingut de la tesi, les universitats han d’habilitar procediments per desenvolupar els apartats 4 i 5 anteriors que assegurin la no-publicitat d’aquests aspectes.

Fins on jo sé, el repositori del Ministeri amb competències sobre universitats Teseo només té fitxes i no hi ha tesis doctorals completes ni antigues ni modernes.

L’article 14 en el seu apartat 6 indica en quins casos es pot excloure la tesi doctoral de la publicitat. No està massa clar, però en tot cas la Universitat Camilo José Cela hauria de tenir un acord de la Comissió Acadèmica del programa per embargar la publicació o preservar el secret.

Com és habitual, la legislació espanyola vol ser sempre massa detallista i escriu sobre el que no sap. En temes d’universitat i més de doctorat això passa sempre.

La publicitat de les tesis doctorals xoca amb els drets d’autor i les universitats no obliguen a la cessió de drets previ, com fan les universitats britànics, per exemple.

En aquest punt podria aparèixer un conflicte quan l’autor de la tesi vol cedir aquests drets a una editorial. Normalment en ciències experimentals i de la salut aquestes coses no es donen.

Qui mana? La universitat o l’autor de la tesi doctoral? És aquí on la norma hauria de ser més clara. Al meu entendre hauria de manar la universitat, però no m’atreveixo a dir més. Una normativa més adequada i senzilla sobre aquests temes seria d’agrair.

La Universitat Camilo José diu que necessita el permís de Sánchez per fer pública la tesi doctoral en el repositori. Si no hi ha algun embolic editorial, ho dubto.

El que si hi ha és un llibre “La nueva diplomacia económica española. Innovaciones institucionales y estrategias en las relaciones económicas de España hacia Latinoamérica, Europa, Asia y África” de 2013 que podria ser la base del problema.

També ens diuen els periodistes que la tesi també inclou ‘autoplagi’ en formar part de la seva tesi articles publicats per ell mateix en una revista científica.

És habitual que durant el desenvolupament de la tesi doctoral es vagin publicant en revistes de l’especialitat els resultats, que després es presenten conjuntament amb la tesi doctoral. Això varia segons la disciplina, però en la majoria és un suïcidi no fer-ho. Normalment si no estan les publicacions, la tesi doctoral es considera dolenta. El que si és obligat és que això es faci constar i s’adjunti amb l’exemplar de la tesi doctoral. Desconec si es va seguir el procediment, així com la data de les publicacions citades.

Les conclusions són:

1.- No corresponia a Pedro Sánchez la publicació

2.- La Universitat Camilo José Cela seria la responsable

3.- Si hi ha hagut cessió de drets a l’editorial Delta, la tesi no es pot incloure en un repositori sense un dictamen jurídic que avali la decisió.

4.- No té el més mínim sentit demanar explicacions al doctorand sobre l’acte acadèmic.

5.- Haver fet la tesi amb col·laboradors és completament normal i això no és plagi.

6.- La determinació de plagi no li correspon a l’acadèmia. La llei espanyola li dona la potestat única als jutges i prescriu als cinc anys.

7.- Albert Rivera posava en el seu currículum que era doctor de Dret Constitucional, que no ho és, i ara demostra que és un pocavergonya (sí ho és) amb aquest merder que ha muntat per poder sortir a la premsa.